Avui he après què és i com treure "els cavalls" de les tomaqueres (sembla que són branques auxiliars i gruixudes que cal treure si vols que la planta no perdi força). Un pagès del poble té pressa per arreglar el camp de tomaqueres, l'edat no el perdona i dijous l'han de tornar a operar. També m'ha ensenyat com plantar les canyes ja que les tomaqueres sembla que també tenen pressa per créixer. Mentres pugen, he comprat un parell de pebroteres. Falten 2 de cogombres i 2 de mongeteres, rés de perones que no las suporto, sinó de les rodonetes. A la gimnasta-patinadora li agraden i així aquest estiu la complaurem. Per cert, la gimnasta ara es dedicarà al volei. La vida, però, continuarà veient-la sobre els seus patins.
Després i sense saber perquè he començat a endreçar armaris. He començat separant roba que s'ha quedat petita o que sé que no usaré per donar-la. Enmig he trobat sabates, bolsos i bosses de treball. Dins d'una, plena de papers, he trobat una llibreta vermella de quadricula gran. He recordat que hi copiava els poemes que, sobre els 18 anys, devorava. O escrits plens de febre post-adolescent que escrivia sense parar.
Malauradament avui quan ho rellegia no he recorda't a qui anaven dedicats. Promeses fallades de no-oblid. Fa pena pensar que tanta exaltació per morir en el temps.